Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alternatives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alternatives. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de novembre del 2012



VERITATS ASSUMIDES I MODELS ECONÒMICS


Mafalda ens va convidar a reflexionar. No
perdem el costum! Font:Internet
Donar per fet suposades veritats sense passar-les pel nostre filtre crític, sense discutir-les, sense preguntar-nos a nosaltres mateixos si realment ens ho creiem és una actitud tan estesa com errònia, que normalment té conseqüències negatives.

Però sigui com sigui és ben curiós que, en diferents èpoques de la història, hi ha hagut ‘veritats absolutes’, que ningú considerava discutibles, que tothom assumia com certes fins que a algú se li va ocórrer mirar-s’ho ‘desde zero’ i va veure que eren errònies. Dins d’aquestes veritats tenim que la Terra era el centre del món (refutada per Copèrnic) o la teoria de la generació espontània (refutada finalment per Pasteur).

Així, durant els últims anys hem viscut donant per vàlides certes afirmacions sobre economia. De fet, governs tant de ‘dretes’ com d’’esquerres’ han portat polítiques econòmiques semblants, massa semblants. De fet, la majoria de nosaltres hem donat per fet que les polítiques ‘de dretes’ eren econòmicament més eficients, hem cregut en l’economia del consum, de la competència, de l’augment de la producció. De fet, des de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda del comunisme ens ha semblat que aquest era l’únic camí possible i que qualsevol altre model més centrat en el bé social estava condemnat al fracàs.

Des de la caiguda del mur de Berlín hem donat per fet que el
capitalisme  era l'únic model econòmic viable. Font: Wikipèdia
Avui en dia, amb la crisi, òbviament, se’ns trenquen els ciments de tot allò en què creiem, i no sabem ben bé per on hem de tirar. Moltes de les idees en les que creiem se’ns revelen com falses, o fins i tot com absurdes, i pensem: com hem pogut arribar a pensar això? I això és bo, doncs és un pas endavant cap a un model econòmic millor, basat en noves idees.


Dins d’aquestes noves idees no pot faltar el concepte d’ètica. Anem a veure: si, per exemple, en una cua, dono una empenta a algú més feble que jo per passar davant, el més probable és que vingui el guàrdia de seguretat i em faci tornar al meu lloc, o fins i tot que em posin una denúncia per aquest comportament inadmisible, i evidentment tothom em mirarà com una persona ‘antisocial’ i s’apartaran de mi. Però si sóc molt rica i faig una guerra de preus contra un petit botiguer (que evidentment guanyaré jo perquè tinc més diners per aguantar el temps que calgui fins que ell plegui), doncs la meva actitud no tindrà el mateix rebuig, direm que ‘és la llei del mercat’ i inclús hi haurà qui m’aplaudirà per haver-me sabut ‘posicionar’ en el mercat… Portem molt de temps admetent que el món econòmic ha d’estar legislat al marge dels principis ètics fonamentals, donat per fet que aquest joc ‘al marge de l’ètica’ portarà uns suposats beneficis… que no està clar que ens hagin arribat.

Per què donem per fet que l'economia ha de moure's
al marge d'aquests valors? Font: Internet
És veritat que la competència salvatge ha portat, com es donava per fet- a millors productes i serveis? Doncs al meu parer no està clar. Ha desaparegut el petit botiguer, i molts productes que abans es fabricaven localment ara es porten de lluny, de països on les condicions laborals són clarament pitjors. Cert tipus de competència és bo, però no aquest model de competència que hem viscut.

En general, si l’economia és un joc sense regles ètiques, no crec que guanyi la societat. Ho estem veient. Cada cop la riquesa està en més poques mans, la classe mitjana –aquella que només té els seus estudis i la seva feina per tirar endavant- està empobrint-se a gran velocitat. Cal un canvi total de paradigma, de concepte. I l’ètica ha d’entrar en aquest nou model econòmic. No pot ser igual l’empresari que fabrica productes útils, generant riquesa de debò, apostant per unes bones condicions laborals i el respecte de l’entorn, que qui crea un negoci al marge d’aquests valors. L’estat ha de legislar a favor del primer, només així podrem avançar cap a un model econòmic viable a llarg termini. Christian Felber ho explica molt bé en el vídeo següent, espero que us agradi!

Avui en dia, un llibre indispensable.
Font: Internet


diumenge, 26 d’agost del 2012



SER  CONSCIENTS EN LA NOSTRA VIDA.  REALMENT, NO HI HA ALTERNATIVES?


Plasmodium falciparum, protozou responsable de milions
de morts per malària. Font: Wikipèdia
Llegir el capítol 4 del llibre d’Eulàlia Tort (‘4. Farmacèutiques: el fi mai no justifica els mitjans’) és simplement esfereïdor. Poques coses resulten tan obscenes com saber que cada any moren més d’un milió de persones per malària a la vegada que al primer món s’han d’inventar malalties per vendre més productes farmacèutics.

Però, a la vegada que vivim envoltats de fets que ens resulten inacceptables, és igual de certa i terrible la  impotència que sentim per canviar-los. Hem assumit que ‘no podem fer-hi res’, ‘és la llei del mercat’, com si aquesta ‘llei del mercat’ fos una llei de la natura, quan el mercat és una creació humana i per tant la podem regir per les lleis que nosaltres escollim.

Louis Pasteur. Font: Creative
 Commons
Alexander Fleming. Font. Wikipèdia
Donem per fet que no hi podem fer res per a que la indústria farmacèutica (i la indústria en general) s’enfoqui realment  al bé comú. Tot ens cau tot molt lluny. Els laboratoris són grans i sofisticats , els mitjans per fer recerca farmacèutica són molt cars i només els poden finançar un grup d’empreses amb molt de capital que també ens cauen molt lluny. Qui pot fer recerca al marge d’aquests grans capitals? Quanta enyorança causa l’edat d’or de la microbiologia: Pasteur, Fleming,… van fer grans salts científics amb mitjans que avui ens semblarien ridículs. I va ser en aquesta època quan la medicina va millorar radicalment la vida de les persones. Avui en dia, no queda tan clar que els avenços científics millorin la nostra qualitat de vida de la mateixa manera que a finals del segle XIX i principis XX (pg. 64 del llibre d’Eulàlia Tort).

Al llibre de Christian Felber ‘La economía del bien común’ hi ha una frase encapçalant el pròleg a la nova edició: ‘Sempre hi ha una alternativa’. Sí, no ens hem de conformar amb el que trobem inaceptable. Viure una vida més conscient ens farà trobar, sens dubte, les maneres d’influir i canviar aquelles realitats que no ens semblen compatibles amb la dignitat humana. Fer aturades en el camí, passar pel nostre filtre crític el que sentim i pensem, ens farà més lliures i menys manipulables. I per tant, més conscients i més capaços de canviar la deriva de la nostra societat.