dimecres, 15 de maig del 2013

ELS MASS MEDIA, LA NOSTRA CONSCIÈNCIA PERSONAL I EL VALOR DE DISCREPAR

Avui tractaré una qüestió espinosa. I de fet és possible que alguns dels que llegiu aquest bloc em trobeu 'carca'. Però a risc que em considereu com a tal ho faré, tal i com em surt de dins.

Tal i com ja vaig exposar en un post anterior, tinc una postura anti-avortament. De fet, crec que siguin quines siguin les creences religioses, i deixant de banda qüestions irresolubles sobre en quin moment comencem a ser 'persones', tots sabem que  un embrió representa l'inici d'una història humana, i que òbviament amb l'avortament interrompem aquesta història.  No crec que es tracti d'un tema banal o d'una simple qüestió religiosa o de fe. Crec, més aviat, que es tracta d'una qüestió humana. Potser sí que hi ha casos extrems-com tot a la vida-, no ho negaré. Però d'aquí a presentar l'avortament com un dret sense connotacions morals, hi ha una gran diferència.


El periodista JD Mullane, que ha
cobert el cas Gosnell per un diari local
Font: Internet
En el com i per què hem evolucionat cap a un estat d'opinió general molt favorable a l'avortament, molt pro-elecció, crec que hi tenen un paper destacat els mitjans de comunicació. Si en les pel.lícules, entrevistes, etc. es presenta aquest com desvinculat de problemes morals, com un dret, un progrés...doncs això anirà calant i configurant l'opinió pública. Un exemple recent de l'actitud dels mitjans en aquest tema el tenim en el seguiment -o absència de seguiment- del cas de Kermit Gosnell, metge de Filadèlfia que ha estat trobat recentment culpable de cometre tota mena d'il.legalitats a la seva clínica avortista, sense que en tots els anys que ha durat aquest horror les autoritats sanitàries hagin detectat ni interromput les seves pràctiques:

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20130513/54373477059/culpable-medico-asesino-bebes-abortos.html

Com em va resultar molt sorprenent que hagi pogut passar això durant tants anys sense que les autoritats sanitàries ho detectessin, vaig buscar més informació. La gran sorpresa meva va estar que aquesta notícia apareixia molt poc en els mitjans 'de gran difussió' i només semblava d'interés per mitjans de comunicació , o bé lligats a l'Església Catòlica o bé clarament afins a sectors polítics molt conservadors. Pel que he pogut trobar, l'absència de cobertura d'aquesta notícia ha estat motiu de polèmica als EEUU. Com pot ser que una negligència tan gran per part de les inspeccions sanitàries així hagi passat tan desapercebuda? El periodista J.D. Mullane, que va cobrir la notícia per un diari local, parla d'aquesta manca de cobertura informativa:

http://www.phillyburbs.com/blogs/news_columnists/jd_mullane/what-i-saw-at-the-gosnell-trial/article_c15d6904-cd3c-55b7-970f-f8e510182daf.html

Tot plegat dóna la mida de com la manera en què ens arriba la informació la deforma, en un sentit o un altre, i de la necessitat de tenir un criteri propi, d'acord amb la pròpia consciència i els propis valors. Malgrat que el més còmode sigui adequar-se al pensament del que seria 'el nostre grup social'.

Forjar-se una consciència pròpia i responsable no és fàcil. Requereix reflexió, sinceritat amb un mateix i, de tant en tant, el valor de discrepar. I això últim és difícil i dolorós, doncs ens agrada estar 'arropats' pel nostre entorn social i a ningú li agrada que li diguin 'carca' o que dubtin del seu progressisme.  A mi, personalment, no m'agrada gens, sé que aquest post m'etiquetarà de 'retrògrada'...però després de molts anys, no puc pensar una altra cosa: que hem banalitzat un tema que no és banal, i que cal tornar a donar més valor a cada història humana, per incipient que aquesta sigui.