A QUI APLAUDIM

Quants nens saben qui va ser Vicenç Ferrer?
La seva biografia hauria de ser de lectura obligada

La trista veritat és que la riquesa ens provoca molta més admiració que l'educació, la bondat, la sabiduria o l'aportació que s'ha fet per la societat en la que es viu. 

Els nens volen ser jugadors de futbol i amb prou feines saben qui era Vicenç Ferrer (per posar un exemple ben proper de persona excepcional). No sé si sabrien citar el nom d'uns pocs científics, els descobriments dels quals potser els han permés sobreviure a la primera infància.

Un món en el que molts metges cobren salaris irrisoris, en el que els científics són vistos com una colla de frikis i es veuen obligats a emigrar, a l'igual que molts enginyers i professionals que estarien, pels seus coneixements, en situació d'aportar molt a la societat.

Un món en que ningú no sembla tenir vergonya de la pròpia ignorància, però sí una vergonya inmensa si es tenen problemes econòmics. 

Un món en que tenir cura de nens i familiars no té cap mena de reconeixement, per més que això sigui un servei útil i imprescindible a la societat.

Un món on s'aplaudeix ser ric molt per sobre d'altres valors és un món que ha perdut el rumb, comdentat a ser víctima del seu propi sistema equivocat de valors. Només un canvi radical de valors el pot redreçar.