SER  CONSCIENTS EN LA NOSTRA VIDA.  REALMENT, NO HI HA ALTERNATIVES?

Plasmodium falciparum, protozou responsable de milions
de morts per malària. Font: Wikipèdia

Llegir el capítol 4 del llibre d’Eulàlia Tort (‘4. Farmacèutiques: el fi mai no justifica els mitjans’) és simplement esfereïdor. Poques coses resulten tan obscenes com saber que cada any moren més d’un milió de persones per malària a la vegada que al primer món s’han d’inventar malalties per vendre més productes farmacèutics.

Però, a la vegada que vivim envoltats de fets que ens resulten inacceptables, és igual de certa i terrible la  impotència que sentim per canviar-los. Hem assumit que ‘no podem fer-hi res’, ‘és la llei del mercat’, com si aquesta ‘llei del mercat’ fos una llei de la natura, quan el mercat és una creació humana i per tant la podem regir per les lleis que nosaltres escollim.

Louis Pasteur. Font: Creative
 Commons

Alexander Fleming. Font. Wikipèdia

Donem per fet que no hi podem fer res per a que la indústria farmacèutica (i la indústria en general) s’enfoqui realment  al bé comú. Tot ens cau tot molt lluny. Els laboratoris són grans i sofisticats , els mitjans per fer recerca farmacèutica són molt cars i només els poden finançar un grup d’empreses amb molt de capital que també ens cauen molt lluny. Qui pot fer recerca al marge d’aquests grans capitals? Quanta enyorança causa l’edat d’or de la microbiologia: Pasteur, Fleming,… van fer grans salts científics amb mitjans que avui ens semblarien ridículs. I va ser en aquesta època quan la medicina va millorar radicalment la vida de les persones. Avui en dia, no queda tan clar que els avenços científics millorin la nostra qualitat de vida de la mateixa manera que a finals del segle XIX i principis XX (pg. 64 del llibre d’Eulàlia Tort).

Al llibre de Christian Felber ‘La economía del bien común’ hi ha una frase encapçalant el pròleg a la nova edició: ‘Sempre hi ha una alternativa’. Sí, no ens hem de conformar amb el que trobem inaceptable. Viure una vida més conscient ens farà trobar, sens dubte, les maneres d’influir i canviar aquelles realitats que no ens semblen compatibles amb la dignitat humana. Fer aturades en el camí, passar pel nostre filtre crític el que sentim i pensem, ens farà més lliures i menys manipulables. I per tant, més conscients i més capaços de canviar la deriva de la nostra societat.

PERSONES DARRERA ELS PREJUDICIS

Font: Internet

Un dels punts que m’ha cridat l’atenció en la meva lectura del llibre d’Eulàlia Tort ‘Converses amb Teresa Forcades’ és el moment en què aquesta comenta com va treure el tema de l’homosexualitat en una xerrada per un grup de monges, parlant-los d’un grup de gais i lesbianes que ella coneixia. La sorpresa va ser que les germanes, enlloc de començar a debatre sobre  l’homosexualitat, van interesar-se directament pels problemes dels integrants d’aquest grup: Quants són? Com ho han dit a casa seva?

Aquest anar més enllà de l’etiqueta per anar a la persona és un tresor i una capacitat difícil d’assolir. I em recorda certs passatges de la meva vida que em van portar a decidir, ja fa temps i amb gran fermesa, no barallar-m’hi mai amb ningú ni fer prejudicis per qüestions d’orientació religiosa, sexual, o qualsevol decisió que tingués a veure amb la seva vida privada i la seva llibertat personal.

Moltes vegades hauríem d’intentar posar-nos en la pell de les persones a les que etiquetem. Com es senten? Imaginem-nos per un moment que som homosexuals i que sabem que dir-ho implicarà que els altres ens vegin diferents.  O posem-nos en la pell d’una monja que sent  com la miren amb suspicàcia pel simple fet de ser monja.  Quant dolor, quantes energies perdudes, quantes baralles han estat causades per no saber respectar aquesta llibertat individual, per aquesta mania de veure tots els que no viuen de la nostra manera ‘estàndar’ com extranys o sospitosos?