VERITATS ASSUMIDES I MODELS ECONÒMICS
|
Mafalda ens va convidar a reflexionar. No
perdem el costum! Font:Internet |
Donar per fet suposades veritats
sense passar-les pel nostre filtre crític, sense discutir-les, sense
preguntar-nos a nosaltres mateixos si realment ens ho creiem és una actitud tan
estesa com errònia, que normalment té conseqüències negatives.
Però sigui com sigui és ben curiós
que, en diferents èpoques de la història, hi ha hagut ‘veritats absolutes’, que
ningú considerava discutibles, que tothom assumia com certes fins que a algú se
li va ocórrer mirar-s’ho ‘desde zero’ i va veure que eren errònies. Dins d’aquestes
veritats tenim que la Terra era el centre del món (refutada per Copèrnic) o la
teoria de la generació espontània (refutada finalment per Pasteur).
Així, durant els últims anys hem
viscut donant per vàlides certes afirmacions sobre economia.
De fet, governs tant de ‘dretes’ com d’’esquerres’
han portat polítiques econòmiques semblants, massa semblants. De fet, la
majoria de nosaltres hem donat per fet que les polítiques ‘de dretes’ eren econòmicament
més eficients, hem cregut en l’economia del consum, de la competència, de l’augment
de la producció. De fet, des de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda
del comunisme ens ha semblat que aquest era l’únic camí possible i que
qualsevol altre model més centrat en el bé social estava condemnat al fracàs.
|
Des de la caiguda del mur de Berlín hem donat per fet que el
capitalisme era l'únic model econòmic viable. Font: Wikipèdia |
Avui en dia, amb la crisi, òbviament,
se’ns trenquen els ciments de tot allò en què creiem, i no sabem ben bé per
on hem de tirar. Moltes de les idees en les que creiem se’ns revelen com
falses, o fins i tot com absurdes, i pensem: com hem pogut arribar a pensar això?
I això és bo, doncs és un pas endavant cap a un model econòmic millor, basat en
noves idees.
Dins d’aquestes noves idees no
pot faltar el concepte d’ètica. Anem a veure: si, per exemple, en una cua, dono
una empenta a algú més feble que jo per passar davant, el més probable és que
vingui el guàrdia de seguretat i em faci tornar al meu lloc, o fins i tot que
em posin una denúncia per aquest comportament inadmisible, i evidentment tothom
em mirarà com una persona ‘antisocial’ i s’apartaran de mi. Però si sóc molt
rica i faig una guerra de preus contra un petit botiguer (que evidentment
guanyaré jo perquè tinc més diners per aguantar el temps que calgui fins que
ell plegui), doncs la meva actitud no tindrà el mateix rebuig, direm que ‘és la
llei del mercat’ i inclús hi haurà qui m’aplaudirà per haver-me sabut ‘posicionar’
en el mercat… Portem molt de temps admetent que el món econòmic ha d’estar
legislat al marge dels principis ètics fonamentals, donat per fet que aquest
joc ‘al marge de l’ètica’ portarà uns suposats beneficis… que no està clar que
ens hagin arribat.
|
Per què donem per fet que l'economia ha de moure's
al marge d'aquests valors? Font: Internet |
És veritat que la competència
salvatge ha portat, com es donava per fet- a millors productes i serveis? Doncs
al meu parer no està clar. Ha desaparegut el petit botiguer, i molts productes
que abans es fabricaven localment ara es porten de lluny, de països on les
condicions laborals són clarament pitjors. Cert tipus de competència és bo, però
no aquest model de competència que hem viscut.
En general, si l’economia és un
joc sense regles ètiques, no crec que guanyi la societat. Ho estem veient. Cada
cop la riquesa està en més poques mans, la classe mitjana –aquella que només té
els seus estudis i la seva feina per tirar endavant- està empobrint-se a gran velocitat. Cal un
canvi total de paradigma, de concepte. I l’ètica ha d’entrar en aquest nou
model econòmic. No pot ser igual l’empresari que fabrica productes útils,
generant riquesa de debò, apostant per unes bones condicions laborals i el
respecte de l’entorn, que qui crea un negoci al marge d’aquests valors. L’estat
ha de legislar a favor del primer, només així podrem avançar cap a un model
econòmic viable a llarg termini. Christian Felber ho explica molt bé en el vídeo
següent, espero que us agradi!
|
Avui en dia, un llibre indispensable.
Font: Internet |
Me gusta Mafalda desde que la conocí, ya hace muchos años, no cansa nunca y Quino me parece un genio, desde luego.
ResponEliminaHe visto el vídeo, me ha gustado pero también me genera muchas dudas. Claro que la propuesta parece perfectamente viable, poco o nada que perder, abierta y con una enorme capacidad de desarrollo. Pero... ¿cuántas personas pagarían más por lo mismo porque una empresa tenga la ética como valor y otra no? El comercio justo es muy minoritario y lleva bastantes años funcionando...
El ejemplo de la cola es muy bueno, y efectivamente, quien da el codazo debería sentir el rechazo de la sociedad. Para que no pueda ocurrir lo que comentas en el ejemplo del tendero la Ley de la Competencia prohibe vender bienes y servicios a un precio inferior al de costo, pero, prácticamente es papel mojado. Bueno, de todos modos algo se mueve, da alegría verlo, algo contagiará, algo cambiará a mejor. Sin duda.
¡Saludos!
Hola Esteban:
ResponEliminaPor eso mismo que tú dices tenemos que aceptar que el Estado intervenga en la economía, dando facilidades a unas enfrente de las otras.
Es cierto que compramos bajo la mentalidad de buscar el mejor precio, pero hace poco leí (no me acuerdo dónde, pero era una entrevista muy interesante) que cuando compramos barato sin mirar dónde y en qué condiciones se había fabricado el producto, nos estábamos bajando el sueldo a nosotros mismos.
Yo siempre prefiero comprar a mis vecinos 'de toda la vida' que conozco y que conocen el producto que venden y mis gustos, por más que alguien me ofrezca un precio menor. Si no lo hago así, ellos caerán, con ellos parte de nuestra economía, y yo con todo ello, es así. Saludos!
Vaya Elisa, qué estupendo artículo! Me alegra tanto que hayamos dado en conocernos (virtualmente gracias a los premios 20 blogs jeje).
ResponEliminaCreo que el mundo entero pareciera involucionar aferrandose a "verdades" y paradigmas antes que evolucionar. Será que hemos perdido la posibilidad de asombrarnos y con ello la de replantearnos cosas y así poder cambiar. Seguimos apostando por las mismas "soluciones", que ya vimos que no han funcionado, para los mismos problemas y hasta para los nuevos!. No obstante me niego a sentirme pesimista, en algún punto las crisis son buenas para el cambio.
A mí también me alegra mucho haber encontrado vuestro blog. Espero que sigamos leyéndonos y 'replanteándonos' las cosas desde el principio, poniendo a las personas en el centro. Me ha encantado como planteais la educación centrándola en los niños, los auténticos protagonistas del aprendizaje. Saludos!
ResponElimina