VERITATS ASSUMIDES I MODELS ECONÒMICS

Mafalda ens va convidar a reflexionar. No
perdem el costum! Font:Internet

Donar per fet suposades veritats sense passar-les pel nostre filtre crític, sense discutir-les, sense preguntar-nos a nosaltres mateixos si realment ens ho creiem és una actitud tan estesa com errònia, que normalment té conseqüències negatives.

Però sigui com sigui és ben curiós que, en diferents èpoques de la història, hi ha hagut ‘veritats absolutes’, que ningú considerava discutibles, que tothom assumia com certes fins que a algú se li va ocórrer mirar-s’ho ‘desde zero’ i va veure que eren errònies. Dins d’aquestes veritats tenim que la Terra era el centre del món (refutada per Copèrnic) o la teoria de la generació espontània (refutada finalment per Pasteur).

Així, durant els últims anys hem viscut donant per vàlides certes afirmacions sobre economia. De fet, governs tant de ‘dretes’ com d’’esquerres’ han portat polítiques econòmiques semblants, massa semblants. De fet, la majoria de nosaltres hem donat per fet que les polítiques ‘de dretes’ eren econòmicament més eficients, hem cregut en l’economia del consum, de la competència, de l’augment de la producció. De fet, des de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda del comunisme ens ha semblat que aquest era l’únic camí possible i que qualsevol altre model més centrat en el bé social estava condemnat al fracàs.

Des de la caiguda del mur de Berlín hem donat per fet que el
capitalisme  era l'únic model econòmic viable. Font: Wikipèdia

Avui en dia, amb la crisi, òbviament, se’ns trenquen els ciments de tot allò en què creiem, i no sabem ben bé per on hem de tirar. Moltes de les idees en les que creiem se’ns revelen com falses, o fins i tot com absurdes, i pensem: com hem pogut arribar a pensar això? I això és bo, doncs és un pas endavant cap a un model econòmic millor, basat en noves idees.

Dins d’aquestes noves idees no pot faltar el concepte d’ètica. Anem a veure: si, per exemple, en una cua, dono una empenta a algú més feble que jo per passar davant, el més probable és que vingui el guàrdia de seguretat i em faci tornar al meu lloc, o fins i tot que em posin una denúncia per aquest comportament inadmisible, i evidentment tothom em mirarà com una persona ‘antisocial’ i s’apartaran de mi. Però si sóc molt rica i faig una guerra de preus contra un petit botiguer (que evidentment guanyaré jo perquè tinc més diners per aguantar el temps que calgui fins que ell plegui), doncs la meva actitud no tindrà el mateix rebuig, direm que ‘és la llei del mercat’ i inclús hi haurà qui m’aplaudirà per haver-me sabut ‘posicionar’ en el mercat… Portem molt de temps admetent que el món econòmic ha d’estar legislat al marge dels principis ètics fonamentals, donat per fet que aquest joc ‘al marge de l’ètica’ portarà uns suposats beneficis… que no està clar que ens hagin arribat.

Per què donem per fet que l'economia ha de moure's
al marge d'aquests valors? Font: Internet

És veritat que la competència salvatge ha portat, com es donava per fet- a millors productes i serveis? Doncs al meu parer no està clar. Ha desaparegut el petit botiguer, i molts productes que abans es fabricaven localment ara es porten de lluny, de països on les condicions laborals són clarament pitjors. Cert tipus de competència és bo, però no aquest model de competència que hem viscut.

En general, si l’economia és un joc sense regles ètiques, no crec que guanyi la societat. Ho estem veient. Cada cop la riquesa està en més poques mans, la classe mitjana –aquella que només té els seus estudis i la seva feina per tirar endavant- està empobrint-se a gran velocitat. Cal un canvi total de paradigma, de concepte. I l’ètica ha d’entrar en aquest nou model econòmic. No pot ser igual l’empresari que fabrica productes útils, generant riquesa de debò, apostant per unes bones condicions laborals i el respecte de l’entorn, que qui crea un negoci al marge d’aquests valors. L’estat ha de legislar a favor del primer, només així podrem avançar cap a un model econòmic viable a llarg termini. Christian Felber ho explica molt bé en el vídeo següent, espero que us agradi!

Avui en dia, un llibre indispensable.
Font: Internet

http://www.economia-del-bien-comun.org/

TORNADA AL ‘COLE’

Image Copyright Thomas Nugent. Creative Commons

Un cop més, com cada any, ens veiem davant la tornada al ‘cole’. Bé, per molts dels nostres nens, no serà només una tornada a l’escola sino també a les activitats extraescolars. I la realitat és que tot plegat: classes, extraescolars i deures, convertiran els seus dies en jornades pràcticament maratonianes.

Sé que tot això que estic dient no ho compartirà tothotm, però… per què els fem fer tantes extraescolars? És el millor que els podem donar?

Qualsevol dia a la sortida de l’escola veurem nens caminant cap a les seves activitats. I per què? Els apuntem a idiomes per a que gaudeixin llegint en altres llengües? Els hem escollit l’idioma que ells han volgut? La resposta és que no. La realitat és que els apuntem a activitats perquè tenim por, una por molt profunda, de que no surtin ‘ben preparats’ per ‘competir’ pels llocs de treball. Tal i com explica Christian Felber a ‘la Economía del bien común’ el nostre sistema econòmic basat en competir ens porta a la por: la por a ser els perdedors (o a que els nostres fills siguin els perdedors).

El sistema educatiu, en totes les seves etapes, ha d’estar enfocat a extreure el màxim de les potencialitats de cadascú. Pura i simplement, perquè això és bo per la persona i per la societat: és increïble comprendre el món, parlar en altres idiomes, aprendre a ser crític, a raonar… Poques coses hi ha tan tristes com veure tanta gent al món que no podrà dur a terme el seu potencial per no tenir accés a l’escolaritat. Però a la vegada, poques coses resulten tan absurdes com convertir l’aprenentatge i el creixement en una competició estèril.

I dic estèril, perquè si un nen no té temps lliure, poques oportunitats tindrà de descobrir quins són els seus interessos i les seves habilitats. I com efecte col.lateral de tot plegat, és ben probable que acabi tenint una autèntica aversió a la cultura i al saber i que eliminem en ell la curiositat i les ganes d’aprendre.

Quan era petita una tieta meva em va regalar un llibre que em va impressionar molt. Es deia ‘Los grandes amigos de los niños’. Tenia biografies de personatges cèlebres. Recordo especialment els científics, i la passió amb la que van viure les seves investigacions. L’interés, la curiositat, i moltes vegades la voluntat de fer un món millor van ser els seus grans motors. Aquests motors són grans tresors que hem de preservar en els nostres fills. Convertim l’aprenentatge en una eina per fer-los créixer, no en una simple eina per competir!

SER  CONSCIENTS EN LA NOSTRA VIDA.  REALMENT, NO HI HA ALTERNATIVES?

Plasmodium falciparum, protozou responsable de milions
de morts per malària. Font: Wikipèdia

Llegir el capítol 4 del llibre d’Eulàlia Tort (‘4. Farmacèutiques: el fi mai no justifica els mitjans’) és simplement esfereïdor. Poques coses resulten tan obscenes com saber que cada any moren més d’un milió de persones per malària a la vegada que al primer món s’han d’inventar malalties per vendre més productes farmacèutics.

Però, a la vegada que vivim envoltats de fets que ens resulten inacceptables, és igual de certa i terrible la  impotència que sentim per canviar-los. Hem assumit que ‘no podem fer-hi res’, ‘és la llei del mercat’, com si aquesta ‘llei del mercat’ fos una llei de la natura, quan el mercat és una creació humana i per tant la podem regir per les lleis que nosaltres escollim.

Louis Pasteur. Font: Creative
 Commons

Alexander Fleming. Font. Wikipèdia

Donem per fet que no hi podem fer res per a que la indústria farmacèutica (i la indústria en general) s’enfoqui realment  al bé comú. Tot ens cau tot molt lluny. Els laboratoris són grans i sofisticats , els mitjans per fer recerca farmacèutica són molt cars i només els poden finançar un grup d’empreses amb molt de capital que també ens cauen molt lluny. Qui pot fer recerca al marge d’aquests grans capitals? Quanta enyorança causa l’edat d’or de la microbiologia: Pasteur, Fleming,… van fer grans salts científics amb mitjans que avui ens semblarien ridículs. I va ser en aquesta època quan la medicina va millorar radicalment la vida de les persones. Avui en dia, no queda tan clar que els avenços científics millorin la nostra qualitat de vida de la mateixa manera que a finals del segle XIX i principis XX (pg. 64 del llibre d’Eulàlia Tort).

Al llibre de Christian Felber ‘La economía del bien común’ hi ha una frase encapçalant el pròleg a la nova edició: ‘Sempre hi ha una alternativa’. Sí, no ens hem de conformar amb el que trobem inaceptable. Viure una vida més conscient ens farà trobar, sens dubte, les maneres d’influir i canviar aquelles realitats que no ens semblen compatibles amb la dignitat humana. Fer aturades en el camí, passar pel nostre filtre crític el que sentim i pensem, ens farà més lliures i menys manipulables. I per tant, més conscients i més capaços de canviar la deriva de la nostra societat.