divendres, 2 de novembre del 2012

MOLTA INFORMACIÓ… DE FONTS MOLT LLUNYANES



L'ordinador ha canviat les nostres vides i el
nostre accésa la informació. Font: Wikipèdia

Un dels canvis més destacats dels últims anys és l’accés a la informació. És suficient posar qualsevol paraula que ens interessi en un buscador d’Internet per a que ens surtin unes quantes pàgines sobre el tema. Ens fa difícil pensar que, només fa 20 anys, això era totalment impensable. 

Però si bé ens resulta senzill trobar informació immediata sobre un tema, és igual de cert que ens movem lluny de les fonts originals del coneixement. És a dir, dels treballs originals d’investigació: com s’han fet, i què diuen exactament. Normalment no accedim a aquests treballs, sinó a notes de premsa, o exposicions del tema per un grup d’experts.

Tenim fortament arrelada la idea de que segons quins temes, especialment si estan relacionats amb la ciència o la tecnologia o fins i tot amb l’economia, ens cauen molt lluny, i ‘ni entenem ni podem entendre’, i per tant deleguem la tasca d’entendre i interpretar els treballs científics als diferents experts. Aquesta situació fa pensar en el que passava abans amb la religió, quan es suposava que només els capellans eren capaços d’interpretar correctament les Escriptures , i que als altres ‘el poble’, no ens quedava un altre camí que deixar-nos guiar per ells. 

Avui en dia poca gent seguiria cegament el que digués un capellà. I encara que per la gent interessada en la Bíblia sigui molt útil i apreciada l’ajuda dels experts que els poden donar recursos i referències per situar aquests textos en el seu context cultural i històric, entre això i fer-ne cas cegament de les interpretacions d’un expert hi ha una gran diferència. En el primer cas, s’enriqueix el coneixement i s’enforteix el pensament crític, i això porta a decisions personals més lliures, madures i fonamentades. En el segon cas, no hi ha pensament crític ni llibertat personal i s'afronta la vida de manera infantil.

Evidentment hi ha altres aspectes a la vida a més a més de l’aspecte religiós, i hauríem d’aspirar a moure’ns en tots els aspectes amb el màxim coneixement i la màxima llibertat.  

L'escola rural, d'Albert Anker
El primer pilar en aquesta tasca és la cultura i el coneixement. Quanta més cultura, més capacitat crítica i més llibertat personal. Malahuradament en els últims anys s’ha produït un descrèdit increïble del coneixement, al qual sembla que cada cop atorguem menys valor. El valor, desgraciadament, el donem 100% als diners, i el coneixement el valorem només en funció de si ens dóna diners. Per exemple, fa uns quants anys, per pur interès personal, vaig decidir estudiar una segona carrera (Farmàcia). Quantes vegades he hagut de donar explicacions de per què ho faig? Si ja tens feina!, m’he sentit dir moltes i moltes vegades. Com si el plaer de saber exactament de què parlen al diari quan diuen ’immunoglobulines’ no fos prou motiu. Si jo sé de què em parlen i tinc recursos per trobar més informació, per fer preguntes concretes als experts, tindré més control sobre la meva vida. Si no, potser cregui als experts, o potser no me’ls cregui perquè no me'n refio, o potser no sàpiga a qui creure’m, però sempre tindré la sensació de no saber exactament si faig bé o no de fiar-me’n o no. 

Lorenzo's oil, una pel.lícula
indispensable
El segon pilar és la fe en les pròpies capacitats. Podem pensar ‘mai no ho entendré’ o podem ‘agafar el bou per les banyes’, agafar els estudis i llegir-los. Si cal, ajudar-nos dels experts, però no per seguir-los cegament, sinó com ajuda per buscar la veritat, el coneixement. Un exemple perfecte d’aquesta actitud la trobem a la pel.lícula 'Lorenzo's oil', basada en la història real de Lorenzo Odone. Lorenzo Odone (1978-2008) va ser diagnosticat en la seva infantesa d'adrenoleucodistròfia (ALD), una malaltia neurològia degenerativa i, en aquells anys, amb una esperança de vida molt curta. Els seus pares-sense formació científica prèvia- no es van conformar amb aquest pronòstic i van començar a estudiar pel seu compte i, amb l'ajuda d'alguns científics, van trobar un tractament capaç d'alentir el progrés de la malaltia, basat en la preparació d'un oli especial, el famós oli de Lorenzo. El matrimoni Odone va tenir fe en les seves capacitats. Nosaltres, avui en dia, estem perdent aquesta fe, i cada cop ens tornem més depenents de la tecnologia o de les opinions dels altres. Siguem persones capaces, conscients i lliures! Creiem en nosaltres mateixos i tornem al coneixement i a la formació el valor que es mereixen!


5 comentaris:

  1. Hola Elisa:
    Me gusta mucho este artículo, esta llamada de atención a profundizar en el conocimiento y en el crecimiento, a desarrollar el espíritu crítico, y la energía y fuerza con que lo expresas. Internet es una maravilla, pero a poco que nos descuidemos, pienso que nos puede convertir en autocomplacientes ignorantes.
    En mis tiempos de estudiante he tenido la gran suerte de coincidir con unos cuantos profesores a los que siempre les estaré muy agradecido porque nos enseñaban cómo ir a la raíz de las cosas. Creo que es fundamental y urgente revisar los planes de estudio y la política educativa o se echará a perder otra generación. Sería catastrófico, de hecho ya lo está siendo. Estamos ante un gran espejismo que nos devuelve deformada la imagen, pero como nos halaga (“eres muy listo: que bien manejas tu móvil, tu PC,las RR. SS...”) nos distraemos y nos dejamos cortar el cordón umbilical con la raíz del saber y romper los puentes entre generaciones dejando solo uno: el del puro egoísmo.
    Recuerdo la película, me gustó. Ciertamente es más que recomendable.
    Moltes gràcies! ¡Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Esteban. Cuánta razón tienes con lo de los planes de estudio. ¿Cuándo volverán a centrarse en lo que toca: matemáticas, lengua (latín incluido), literatura, filosofía, ciencias e historia? Estas asignaturas básicas eran las que formaban la mente, daban recursos. Ahora en los colegios hay un montón de 'miniasignaturas' que a mi parecer sólo hacen que despistar e impedir concentrarse en lo fundamental.
      Saludos!

      Elimina
    2. No se merecen Elisa (literalmente) tu artículo es excelente. Coincido plenamente contigo en la selección de materias de estudio que haces; no me sorprende que incluyas filosofía, pero sí latín, un poco, porque eres joven y... ¿te tocó dar latín? Me da mucha pena y rabia que en los últimos tiempos se devalúen tanto filosofía y latín, ¡tan necesarios! También incluiría la religión porque, independientemente de cuestiones de práctica y de fe, la cultura de occidente -sin conocer la religión católica- sería algo así como uno de esos quesos enormes llenos de agujeros, y por cierto, bastante insípidos.
      ¡Saludos!

      Elimina
    3. Gracias de nuevo! Desde luego, la Religión-ni que sea dentro de la Historia, la Literatura y la Filosofía- es indispensable. ¡Qué coja es una formación que ignora qué es la regla de San Benito o quién fue San Francisco de Asís! ¿O es que sólo pueden acceder a este conocimiento y a la obra de estos grandes personajes los niños de familias religiosas? Confundir la ignorancia de todo este legado con el concepto de libertad religiosa es un tremendo error.
      Sí, estudié latín, ¡no soy tan joven! Creo que fui de las últimas promociones que tuveron esa suerte.
      Saludos!

      Elimina
  2. De nada. Sí, creo que fue una auténtica suerte haber estudiado Religión y Latín (aunque fuese un poco). Ayuda mucho.
    ¡Saludos!

    ResponElimina