diumenge, 26 d’agost de 2012



SER  CONSCIENTS EN LA NOSTRA VIDA.  REALMENT, NO HI HA ALTERNATIVES?


Plasmodium falciparum, protozou responsable de milions
de morts per malària. Font: Wikipèdia
Llegir el capítol 4 del llibre d’Eulàlia Tort (‘4. Farmacèutiques: el fi mai no justifica els mitjans’) és simplement esfereïdor. Poques coses resulten tan obscenes com saber que cada any moren més d’un milió de persones per malària a la vegada que al primer món s’han d’inventar malalties per vendre més productes farmacèutics.

Però, a la vegada que vivim envoltats de fets que ens resulten inacceptables, és igual de certa i terrible la  impotència que sentim per canviar-los. Hem assumit que ‘no podem fer-hi res’, ‘és la llei del mercat’, com si aquesta ‘llei del mercat’ fos una llei de la natura, quan el mercat és una creació humana i per tant la podem regir per les lleis que nosaltres escollim.

Louis Pasteur. Font: Creative
 Commons
Alexander Fleming. Font. Wikipèdia
Donem per fet que no hi podem fer res per a que la indústria farmacèutica (i la indústria en general) s’enfoqui realment  al bé comú. Tot ens cau tot molt lluny. Els laboratoris són grans i sofisticats , els mitjans per fer recerca farmacèutica són molt cars i només els poden finançar un grup d’empreses amb molt de capital que també ens cauen molt lluny. Qui pot fer recerca al marge d’aquests grans capitals? Quanta enyorança causa l’edat d’or de la microbiologia: Pasteur, Fleming,… van fer grans salts científics amb mitjans que avui ens semblarien ridículs. I va ser en aquesta època quan la medicina va millorar radicalment la vida de les persones. Avui en dia, no queda tan clar que els avenços científics millorin la nostra qualitat de vida de la mateixa manera que a finals del segle XIX i principis XX (pg. 64 del llibre d’Eulàlia Tort).

Al llibre de Christian Felber ‘La economía del bien común’ hi ha una frase encapçalant el pròleg a la nova edició: ‘Sempre hi ha una alternativa’. Sí, no ens hem de conformar amb el que trobem inaceptable. Viure una vida més conscient ens farà trobar, sens dubte, les maneres d’influir i canviar aquelles realitats que no ens semblen compatibles amb la dignitat humana. Fer aturades en el camí, passar pel nostre filtre crític el que sentim i pensem, ens farà més lliures i menys manipulables. I per tant, més conscients i més capaços de canviar la deriva de la nostra societat.

4 comentaris:

  1. Totalmente de acuerdo. Gràcies, Elisa!

    ¡Saludos!

    ResponElimina
  2. ¡De nada, Elisa!
    Hace unos pocos días encontré este enlace en un foro de 20MINUTOS y me dejó triste y fuertemente impresionado. Parece un súbito salto en el tiempo a años que nunca quisiéramos volver a vivir.
    http://casojuanpablotorroija.wordpress.com/category/apoyo-social/
    ¡Saludos!

    ResponElimina
  3. Hola Esteban:

    He leído el enlace y aunque no conozco el tema, de ser cierto me parece realmente muy triste.

    A veces me da la sensación que de una vez superados la Segunda Guerra Mundial y la dictadura, ya nos parece que vivimos en un mundo 'feliz', que ya ha pasado 'lo peor', y no nos paramos a mirar las lacras de nuestra sociedad actual. Y si nos pusiéramos tendríamos trabajo, la verdad!

    Saludos!

    ResponElimina