diumenge, 26 d’agost de 2012



SER  CONSCIENTS EN LA NOSTRA VIDA.  REALMENT, NO HI HA ALTERNATIVES?


Plasmodium falciparum, protozou responsable de milions
de morts per malària. Font: Wikipèdia
Llegir el capítol 4 del llibre d’Eulàlia Tort (‘4. Farmacèutiques: el fi mai no justifica els mitjans’) és simplement esfereïdor. Poques coses resulten tan obscenes com saber que cada any moren més d’un milió de persones per malària a la vegada que al primer món s’han d’inventar malalties per vendre més productes farmacèutics.

Però, a la vegada que vivim envoltats de fets que ens resulten inacceptables, és igual de certa i terrible la  impotència que sentim per canviar-los. Hem assumit que ‘no podem fer-hi res’, ‘és la llei del mercat’, com si aquesta ‘llei del mercat’ fos una llei de la natura, quan el mercat és una creació humana i per tant la podem regir per les lleis que nosaltres escollim.

Louis Pasteur. Font: Creative
 Commons
Alexander Fleming. Font. Wikipèdia
Donem per fet que no hi podem fer res per a que la indústria farmacèutica (i la indústria en general) s’enfoqui realment  al bé comú. Tot ens cau tot molt lluny. Els laboratoris són grans i sofisticats , els mitjans per fer recerca farmacèutica són molt cars i només els poden finançar un grup d’empreses amb molt de capital que també ens cauen molt lluny. Qui pot fer recerca al marge d’aquests grans capitals? Quanta enyorança causa l’edat d’or de la microbiologia: Pasteur, Fleming,… van fer grans salts científics amb mitjans que avui ens semblarien ridículs. I va ser en aquesta època quan la medicina va millorar radicalment la vida de les persones. Avui en dia, no queda tan clar que els avenços científics millorin la nostra qualitat de vida de la mateixa manera que a finals del segle XIX i principis XX (pg. 64 del llibre d’Eulàlia Tort).

Al llibre de Christian Felber ‘La economía del bien común’ hi ha una frase encapçalant el pròleg a la nova edició: ‘Sempre hi ha una alternativa’. Sí, no ens hem de conformar amb el que trobem inaceptable. Viure una vida més conscient ens farà trobar, sens dubte, les maneres d’influir i canviar aquelles realitats que no ens semblen compatibles amb la dignitat humana. Fer aturades en el camí, passar pel nostre filtre crític el que sentim i pensem, ens farà més lliures i menys manipulables. I per tant, més conscients i més capaços de canviar la deriva de la nostra societat.

divendres, 24 d’agost de 2012


SOBRE ALGUNES IDEES QUE DONEM PER FET EN EL TEMA DE L’AVORTAMENT


He estat llegint la part del llibre d’Eulàlia Tort on Teresa Forcades explica la seva postura sobre el tema de l’avortament. Concretament, exposa que la relació mare-fill és una relació especial i que ningú pot interferir en la decisió de la mare sense trencar el seu dret a la llibertat individual.

Sobre aquest punt, en discrepo, encara que valoro molt positivament que aquest tema entri en discussió calmada i sincera (en particular, val molt la pena llegir el relat sobre la noia afro-americana que es va trobar en un hospital de Buffalo, pg. 148 del llibre).

Efectivament, no hi estic d’acord amb moltes idees que usualment donem per vàlides sobre aquest tema. Concretament, em sembla que donem massa per fet que hi ha individus que, de néixer, seran desgraciats. Quan els pares no estan en condicions de fer-se’n càrrec, és veritat  que avortar serà millor que optar per l’adopció? O, realment no té possibilitats de ser feliç un nen amb síndrome de Down?. D’altra banda, donem per fet que tenir dubtes de què l’embrió sigui realment algú de qui podem decidir sobre la seva vida i la seva mort és propi de persones religioses, quan a mi em sembla, pura i simplement, una actitud molt natural i humana. Tots aquests punts em fan pensar que potser hauríem de començar a mirar-nos aquest tema des d'un altre angle. 

He estat buscant a la web pàgines sobre el tema. Malahuradament sembla que moltes de les idees contràries a l’avortament han estat segrestades per grups que a mi em resulten de perfil massa fonamentalista i que fiquen en el mateix sac molts altres temes. Però qui busca… troba! I finalment he trobat aquest link molt interessant, on es reprodueix un text de María Berrozpe:


Espero que us agradi i que us convidi a la reflexió!

dilluns, 20 d’agost de 2012


PERSONES DARRERA ELS PREJUDICIS


Font: Internet
Un dels punts que m’ha cridat l’atenció en la meva lectura del llibre d’Eulàlia Tort ‘Converses amb Teresa Forcades’ és el moment en què aquesta comenta com va treure el tema de l’homosexualitat en una xerrada per un grup de monges, parlant-los d’un grup de gais i lesbianes que ella coneixia. La sorpresa va ser que les germanes, enlloc de començar a debatre sobre  l’homosexualitat, van interesar-se directament pels problemes dels integrants d’aquest grup: Quants són? Com ho han dit a casa seva?
Aquest anar més enllà de l’etiqueta per anar a la persona és un tresor i una capacitat difícil d’assolir. I em recorda certs passatges de la meva vida que em van portar a decidir, ja fa temps i amb gran fermesa, no barallar-m’hi mai amb ningú ni fer prejudicis per qüestions d’orientació religiosa, sexual, o qualsevol decisió que tingués a veure amb la seva vida privada i la seva llibertat personal.
Moltes vegades hauríem d’intentar posar-nos en la pell de les persones a les que etiquetem. Com es senten? Imaginem-nos per un moment que som homosexuals i que sabem que dir-ho implicarà que els altres ens vegin diferents.  O posem-nos en la pell d’una monja que sent  com la miren amb suspicàcia pel simple fet de ser monja.  Quant dolor, quantes energies perdudes, quantes baralles han estat causades per no saber respectar aquesta llibertat individual, per aquesta mania de veure tots els que no viuen de la nostra manera ‘estàndar’ com extranys o sospitosos?

dijous, 9 d’agost de 2012



PER QUÈ ATURAR-SE EN EL CAMÍ?


Font: Wikipedia
(llicència Creative Commons)

Hi ha vegades que sents una frase i no et deixa indiferent. Fa poc em va passar això escoltant la magnífica entrevista "El capitalisme no és ètic" (2012.06.26) a la metgessa i religiosa benedictina Teresa Forcades, al programa Singulars de TV3
Teresa Forcades, en un moment de l'entrevista, va parlar de la necessitat de parar, de fer una parada en el nostre camí, mirar llavors la nostra vida i els nostres marcs de referència habitualment assumits, amb perspectiva i decidir si eren o no els que de veritat volíem .
La veritat és que poques vegades en la meva vida he parat. Des de fa anys he viscut sense 'perdre el temps', treballant, produint, dedicant el temps a 'coses útils' poc convençuda de la utilitat de meditacions o pràctiques semblants. Vaig deixar fa anys els somnis de joventud, les reflexions filosòfiques o la recerca de l'espiritualitat per centrar-me en el fer i en el meu rol dins el món on visc-o on crec que visc.
És per això que la frase de Teresa Forcades no em va deixar indiferent. Aturar-se, sortir del marc assumit sobre el qual basem la nostra vida, mirar-lo amb perspectiva ... Vaig pensar en tantes i tantes decisions preses 'sobre la marxa' i en com haguessin estat de ser més conscient de qui sóc, què vull i quin és el meu camí en aquesta vida.
Així que a partir d'avui em permetré fer parades en el meu camí. No seguiré vivint com una autòmat, no vull viure una vida grisa sinó una vida conscient. I per fer-ho vaig a començar a alimentar el meu esperit llegint llibres que m'interessen de debó. El primer serà el d'Eulàlia Tort: 'Converses amb Teresa Forcades'. El segon serà 'L'economia del bé comú', de Cristian Felber. Aquests i altres que espero llegir en el futur els aniré comentant aquí. Espero que us sigui útil aquest bloc i espero els vostres comentaris!