NADAL I CRISTIANISME
 |
| Pessebre 'Playmobil'. Font: Internet |
S’acosta Nadal, època en la que resulta
interessant preguntar-nos pel paper de la Religió a la nostra vida: té aquesta
algun sentit en la nostra vida actual? Sí? No? Quin?
Quan preguntem a algú si és catòlic,
donem per fet que el que li estem preguntant és si creu en uns certs dogmes i si
viu d’acord a les regles que marca l’Esglèsia Catòlica. Si algú diu ‘sóc
catòlic/a’, normalment se li pregunten coses semblants a: ¿vas sempre a missa? ¿creus
en els dogmes? ¿estàs en contra dels preservatius? I si la resposta alguna
d’aquestes preguntes no és afirmativa… aleshores es suposa que, bé, ‘catòlic’, ‘catòlic’,… doncs no ho és, ‘del
tot’.
És ben cert que en la nostra societat vivim bastant al marge de la religió.
Aquesta ve a ser entesa com un residu del passat, com un conte que s’explicava
al poble per dominar-lo. I nosaltres estem dissenyats per la llibertat, per
cercar la veritat per nosaltres mateixos, per pensar, per seguir la nostra
consciència personal, per decidir. I òbviament, això no encaixa amb la idea d’haver
de creure i fer el que ens indica algú altre.
No deixa de ser sorprenent, en aquest context, l’admiració que causen algunes persones
concretes dins de l’Esglèsia, en particular estava pensant el l’entrevista
magnífica que va fer Albert Om en el seu programa El convidat de TV3 a la religiosa Maria Victòria (Viqui) Molins:
(la versió és en
català i es poden activar els subtítols només en català: ho sento pels que sé
que em llegiu de fora de Catalunya, crec que es pot entendre amb els subtítols,
val molt la pena, és una entrevista excel.lent!)
 |
| Viqui Molins. Font: Internet |
A tots, persones com ella no ens deixen indiferents. Què tenen aquestes
persones? D’on surt el seu magnetisme? Persones com ella parlen molt més de
vivències que de dogmes i creences, et parlen d’una crida, d’un ‘enamorament’
del missatge de Jesús. I certament,
aquest és un punt en el que tots podem confluir. Quants de nosaltres –creients
o no creients- no ens hem meravellat mai davant alguna frase de l’Evangeli? I a
les persones com Viqui Molins, aquest enamorament les porta a participar
activament en la societat, a seguir la seva vocació. I quants de nosaltres no
voldríem realment el mateix? Viure segons el nostre interior, ser radicals a la
nostra consciència i la nostra veu interior.
La transmissió de la fe no és la transmissió d’uns dogmes, és la
transmissió d’un ideal de vida. Qui no
voldria semblar-se als que viuen segons aquests ideals?
Molts companys de professió m’han preguntat si una persona científica
pot seguir sent religiosa. Martin Luther
King ho va expressar molt bé:
La ciència investiga, la religió interpreta. La ciència dóna a l'home el coneixement que és el poder, la religió dóna a l'home la saviesa que és el control. La ciència s'ocupa principalment dels fets, la religió s'ocupa principalment dels valors. Les dues no són rivals. Són complementàries.
Deia Marie Curie que un científic és un nen col.locat davant de fenòmens naturals
que l’impressionen com un conte de fades. Sempre he pensat que entre Ciència i
Religió no hi ha tantes diferències. Ser religiós no consisteix fonamentalment
a seguir unes normes ni en creure uns dogmes, sinó deixar-se impresionar pel misteri
de la vida i seguir amb passió la pròpia veu interior, a l’igual que el científic
es meravella de la natura i s’apassiona per cercar la veritat.
En aquest temps de Nadal, us convido a reflexionar sobre els valors del
Cristianisme. Sobre allò que tots portem a dins, tant si ens considerem
creients com si no: la cerca de la veritat, l’interés per les persones, la
recerca d’un món més just. No perdem mai aquests valors ni la capacitat de
deixar-nos portar per ells!
