BONS PROPÒSITS vs PREJUDICIS

Els nostres propòsits per l'Any Nou.
Font: Internet

Demà comença l’Any Nou 2013.  Aquests dies són, típicament, dies de bons propòsits, de renovació, en els que vivim en l’esperança de canviar aquells aspectes de la nostra vida que no ens agraden.

M’atreveixo a dir que la majoria de persones de mitjana edat tenim un bon sac de coses que voldríem canviar. Que formen part de la nostra vida com herència del temps i l’entorn en què hem viscut, però tenen poc a veure amb els nostres valors reals, amb qui som en realitat i amb la nostra vocació particular.

Quan era adolescent  i a l’escola ens parlaven de ‘vocació’ tothom entenia que es referien a ‘vocació religiosa’. El món es dividia en els que ‘havien estat cridats’ per Déu, pels quals Déu tenia un destí i una missió, i ‘els altres’, els quals formaven la gran ‘massa’, sense cap missió especial a realitzar i sense cap camí marcat, a banda de trobar feina i formar una família. Si els anys m’han ensenyat alguna cosa és que això és rotundament fals. No hi ha cap persona al món sense la seva pròpia vocació, els seus propis anhels, i el no lluitar per ells, el no viure en conseqüència, porta clarament a sentiments de no realització  i d’infelicitat. No sé de cap persona que hagi viscut d’acord a ells i se’n penedeixi, i no en conec a cap que, havent-los esquivat, no se’n penedeixi.

Florence Nightingale. Font: Internet

Potser l’obstacle més important a l’hora de deixar-nos portar pel nostre jo interior i els nostres anhels estigui en els prejudicis, ben arrelats en les nostres ments: no sóc capaç, sóc massa gran, això no fa per mi... Per això m’ha impactat sempre molt la figura de Florence Nightingale. Florence Nightingale és coneguda com la fundadora de l’infermeria moderna i per ser una innovadora en l’àmbit de l’Estadística sanitària. La seva biografia (http://es.wikipedia.org/wiki/Florence_Nightingale) és simplement fascinant. Què feia ella, una noia de classe alta en l’Anglaterra Victoriana, dient que volia aprendre matemàtiques i dedicar-se a la infermeria (feina no considerada en absolut  pròpia d’una persona de la seva condició social)? Ho tenia tot en contra per portar a terme el que ella creia la seva vocació, però la tenacitat va ser més forta que el que en principi podia ser el destí. Tal i com ella va dir:

‘L’important no és el que ens fa el destí, sinó el que nosaltres fem d’ell’.

Florence Nightingale va aconseguir fer realitat la seva vocació i els seus anhels. Us desitjo un molt Bon Any 2013 i que, com ella, ens deixem portar pel nostre jo interior i aconseguim fer realitat els nostres propòsits i els nostres anhels més profunds!

Font: Internet

FELIÇ 2013!

ETS  UN D'AQUELLS 'BITXOS RAROS' A QUI NO ELS AGRADEN LES FESTES DE NADAL?

És urgent començar aquesta renovació.
Font: Internet

Fa pocs dies vaig llegir que hi ha a qui no li agraden les festes de Nadal, i que de fet són moltes persones. La veritat és que m’hi vaig sentir reflectida. Mai no m’han agradat massa. Literalment, em veig completament ‘desbordada’ en aquest mar d’àpats, compres i celebracions, en les que m’hi esforço a participar amb el millor somriure, simplement per no aixafar la festa als altres.

No he entés tampoc mai les referències a l’esperit del Nadal. Quin esperit, que ve i se’n va com flor d’un dia! Si fos de veritat, es quedaria, canviaria els cors i ens renovaria. Però no és així. La vida, després del Nadal, torna a ser si fa no fa com abans. Em resulta molest haver de passar cada any per aquesta successió d’excesos de consum i d’àpats indigestos. Ho sento: francament, no puc deixar-me endur per aquest ambient de ‘felicitat col.lectiva’.

Com cada any, intentaré passar-m'ho el millor que pugui. Intentaré que els meus fills no quedin massa intoxicats amb tant missatge superficial i cursi que apareixerà a la majoria de pel.lícules ‘familiars’ emeses per aquestes dates.  Dintre del que pugui, intentaré limitar les festes a tenir temps per la família, a regalar-nos coses amb carinyo i si pot ser, a treure-li al Nadal tot aquest embolcall, per tornar a trobar-nos amb la seva essència.

I, encara que pugui resultar contradictori, us desitjo unes bones Festes de Nadal i Any Nou! Plenes, autènticament, de Pau, Amor i Renovació. I no he trobar millor manera de fer-ho que amb la felicitació de Nadal i Any Nou que podeu trobar a la página web de Pere Casaldàliga, i que podreu trobar també a:

http://servicioskoinonia.org/Casaldaliga/cartas/20121130Navidad2012-13.jpg

BON NADAL I FELIÇ 2013!

NADAL I CRISTIANISME

Pessebre 'Playmobil'. Font: Internet

S’acosta Nadal, època en la que resulta interessant preguntar-nos pel paper de la Religió a la nostra vida: té aquesta algun sentit en la nostra vida actual? Sí? No? Quin?

Quan  preguntem a algú si és catòlic, donem per fet que el que li estem preguntant és si creu en uns certs dogmes i si viu d’acord a les regles que marca l’Esglèsia Catòlica. Si algú diu ‘sóc catòlic/a’, normalment se li pregunten coses semblants a: ¿vas sempre a missa? ¿creus en els dogmes? ¿estàs en contra dels preservatius? I si la resposta alguna d’aquestes preguntes no és afirmativa… aleshores es suposa que, bé,  ‘catòlic’, ‘catòlic’,… doncs no ho és, ‘del tot’.

És ben cert que en la nostra societat vivim bastant al marge de la religió. Aquesta ve a ser entesa com un residu del passat, com un conte que s’explicava al poble per dominar-lo. I nosaltres estem dissenyats per la llibertat, per cercar la veritat per nosaltres mateixos, per pensar, per seguir la nostra consciència personal, per decidir. I òbviament, això no encaixa amb la idea d’haver de creure i fer el que ens indica algú altre.  

No deixa de ser sorprenent, en aquest context,  l’admiració que causen algunes persones concretes dins de l’Esglèsia, en particular estava pensant el l’entrevista magnífica que va fer Albert Om en el seu programa El convidat de TV3 a la religiosa Maria Victòria (Viqui) Molins:

http://www.tv3.cat/videos/4309070/Maria-Victoria-Molins

(la versió és en català i es poden activar els subtítols només en català: ho sento pels que sé que em llegiu de fora de Catalunya, crec que es pot entendre amb els subtítols, val molt la pena, és una entrevista excel.lent!)

Viqui Molins. Font: Internet

A tots, persones com ella no ens deixen indiferents. Què tenen aquestes persones? D’on surt el seu magnetisme? Persones com ella parlen molt més de vivències que de dogmes i creences, et parlen d’una crida, d’un ‘enamorament’ del missatge de Jesús.  I certament, aquest és un punt en el que tots podem confluir. Quants de nosaltres –creients o no creients- no ens hem meravellat mai davant alguna frase de l’Evangeli? I a les persones com Viqui Molins, aquest enamorament les porta a participar activament en la societat, a seguir la seva vocació. I quants de nosaltres no voldríem realment el mateix? Viure segons el nostre interior, ser radicals a la nostra consciència i la nostra veu interior.

La transmissió de la fe no és la transmissió d’uns dogmes, és la transmissió d’un ideal de vida.  Qui no voldria semblar-se als que viuen segons aquests ideals?

Molts companys de professió m’han preguntat si una persona científica pot seguir sent religiosa.  Martin Luther King ho va expressar molt bé:

La ciència investiga, la religió interpreta. La ciència dóna a l'home el coneixement que és el poder, la religió dóna a l'home la saviesa que és el control. La ciència s'ocupa principalment dels fets, la religió s'ocupa principalment dels valors. Les dues no són rivals. Són complementàries.

Deia Marie Curie que un científic és un nen col.locat davant de fenòmens naturals que l’impressionen com un conte de fades. Sempre he pensat que entre Ciència i Religió no hi ha tantes diferències. Ser religiós no consisteix fonamentalment a seguir unes normes ni en creure uns dogmes, sinó deixar-se impresionar pel misteri de la vida i seguir amb passió la pròpia veu interior, a l’igual que el científic es meravella de la natura i s’apassiona per cercar la veritat.

En aquest temps de Nadal, us convido a reflexionar sobre els valors del Cristianisme. Sobre allò que tots portem a dins, tant si ens considerem creients com si no: la cerca de la veritat, l’interés per les persones, la recerca d’un món més just. No perdem mai aquests valors ni la capacitat de deixar-nos portar per ells!