dijous, 29 de novembre de 2012



VERITATS ASSUMIDES I MODELS ECONÒMICS


Mafalda ens va convidar a reflexionar. No
perdem el costum! Font:Internet
Donar per fet suposades veritats sense passar-les pel nostre filtre crític, sense discutir-les, sense preguntar-nos a nosaltres mateixos si realment ens ho creiem és una actitud tan estesa com errònia, que normalment té conseqüències negatives.

Però sigui com sigui és ben curiós que, en diferents èpoques de la història, hi ha hagut ‘veritats absolutes’, que ningú considerava discutibles, que tothom assumia com certes fins que a algú se li va ocórrer mirar-s’ho ‘desde zero’ i va veure que eren errònies. Dins d’aquestes veritats tenim que la Terra era el centre del món (refutada per Copèrnic) o la teoria de la generació espontània (refutada finalment per Pasteur).

Així, durant els últims anys hem viscut donant per vàlides certes afirmacions sobre economia. De fet, governs tant de ‘dretes’ com d’’esquerres’ han portat polítiques econòmiques semblants, massa semblants. De fet, la majoria de nosaltres hem donat per fet que les polítiques ‘de dretes’ eren econòmicament més eficients, hem cregut en l’economia del consum, de la competència, de l’augment de la producció. De fet, des de la caiguda del mur de Berlín i la caiguda del comunisme ens ha semblat que aquest era l’únic camí possible i que qualsevol altre model més centrat en el bé social estava condemnat al fracàs.

Des de la caiguda del mur de Berlín hem donat per fet que el
capitalisme  era l'únic model econòmic viable. Font: Wikipèdia
Avui en dia, amb la crisi, òbviament, se’ns trenquen els ciments de tot allò en què creiem, i no sabem ben bé per on hem de tirar. Moltes de les idees en les que creiem se’ns revelen com falses, o fins i tot com absurdes, i pensem: com hem pogut arribar a pensar això? I això és bo, doncs és un pas endavant cap a un model econòmic millor, basat en noves idees.


Dins d’aquestes noves idees no pot faltar el concepte d’ètica. Anem a veure: si, per exemple, en una cua, dono una empenta a algú més feble que jo per passar davant, el més probable és que vingui el guàrdia de seguretat i em faci tornar al meu lloc, o fins i tot que em posin una denúncia per aquest comportament inadmisible, i evidentment tothom em mirarà com una persona ‘antisocial’ i s’apartaran de mi. Però si sóc molt rica i faig una guerra de preus contra un petit botiguer (que evidentment guanyaré jo perquè tinc més diners per aguantar el temps que calgui fins que ell plegui), doncs la meva actitud no tindrà el mateix rebuig, direm que ‘és la llei del mercat’ i inclús hi haurà qui m’aplaudirà per haver-me sabut ‘posicionar’ en el mercat… Portem molt de temps admetent que el món econòmic ha d’estar legislat al marge dels principis ètics fonamentals, donat per fet que aquest joc ‘al marge de l’ètica’ portarà uns suposats beneficis… que no està clar que ens hagin arribat.

Per què donem per fet que l'economia ha de moure's
al marge d'aquests valors? Font: Internet
És veritat que la competència salvatge ha portat, com es donava per fet- a millors productes i serveis? Doncs al meu parer no està clar. Ha desaparegut el petit botiguer, i molts productes que abans es fabricaven localment ara es porten de lluny, de països on les condicions laborals són clarament pitjors. Cert tipus de competència és bo, però no aquest model de competència que hem viscut.

En general, si l’economia és un joc sense regles ètiques, no crec que guanyi la societat. Ho estem veient. Cada cop la riquesa està en més poques mans, la classe mitjana –aquella que només té els seus estudis i la seva feina per tirar endavant- està empobrint-se a gran velocitat. Cal un canvi total de paradigma, de concepte. I l’ètica ha d’entrar en aquest nou model econòmic. No pot ser igual l’empresari que fabrica productes útils, generant riquesa de debò, apostant per unes bones condicions laborals i el respecte de l’entorn, que qui crea un negoci al marge d’aquests valors. L’estat ha de legislar a favor del primer, només així podrem avançar cap a un model econòmic viable a llarg termini. Christian Felber ho explica molt bé en el vídeo següent, espero que us agradi!

Avui en dia, un llibre indispensable.
Font: Internet


4 comentaris:

  1. Me gusta Mafalda desde que la conocí, ya hace muchos años, no cansa nunca y Quino me parece un genio, desde luego.
    He visto el vídeo, me ha gustado pero también me genera muchas dudas. Claro que la propuesta parece perfectamente viable, poco o nada que perder, abierta y con una enorme capacidad de desarrollo. Pero... ¿cuántas personas pagarían más por lo mismo porque una empresa tenga la ética como valor y otra no? El comercio justo es muy minoritario y lleva bastantes años funcionando...
    El ejemplo de la cola es muy bueno, y efectivamente, quien da el codazo debería sentir el rechazo de la sociedad. Para que no pueda ocurrir lo que comentas en el ejemplo del tendero la Ley de la Competencia prohibe vender bienes y servicios a un precio inferior al de costo, pero, prácticamente es papel mojado. Bueno, de todos modos algo se mueve, da alegría verlo, algo contagiará, algo cambiará a mejor. Sin duda.
    ¡Saludos!

    ResponElimina
  2. Hola Esteban:
    Por eso mismo que tú dices tenemos que aceptar que el Estado intervenga en la economía, dando facilidades a unas enfrente de las otras.
    Es cierto que compramos bajo la mentalidad de buscar el mejor precio, pero hace poco leí (no me acuerdo dónde, pero era una entrevista muy interesante) que cuando compramos barato sin mirar dónde y en qué condiciones se había fabricado el producto, nos estábamos bajando el sueldo a nosotros mismos.
    Yo siempre prefiero comprar a mis vecinos 'de toda la vida' que conozco y que conocen el producto que venden y mis gustos, por más que alguien me ofrezca un precio menor. Si no lo hago así, ellos caerán, con ellos parte de nuestra economía, y yo con todo ello, es así. Saludos!

    ResponElimina
  3. Vaya Elisa, qué estupendo artículo! Me alegra tanto que hayamos dado en conocernos (virtualmente gracias a los premios 20 blogs jeje).
    Creo que el mundo entero pareciera involucionar aferrandose a "verdades" y paradigmas antes que evolucionar. Será que hemos perdido la posibilidad de asombrarnos y con ello la de replantearnos cosas y así poder cambiar. Seguimos apostando por las mismas "soluciones", que ya vimos que no han funcionado, para los mismos problemas y hasta para los nuevos!. No obstante me niego a sentirme pesimista, en algún punto las crisis son buenas para el cambio.

    ResponElimina
  4. A mí también me alegra mucho haber encontrado vuestro blog. Espero que sigamos leyéndonos y 'replanteándonos' las cosas desde el principio, poniendo a las personas en el centro. Me ha encantado como planteais la educación centrándola en los niños, los auténticos protagonistas del aprendizaje. Saludos!

    ResponElimina