dilluns, 12 d’agost del 2013



L'ECONOMIA DEL BÉ COMÚ I L'ESCLAVITUD 

Ja fa temps que Christian Felber,  un professor de la Universitat de Viena, va promovent el concepte d'Economia del bé comú. Si el llegiu (podeu fer-ho per exemple a 


Christian Felber durant una
entrevista al programa Singulars
de TV3. Font: Internet
trobareu un discurs molt atraient, lúcid i modern. En essència, es tracta de que els governs beneficiïn aquelles empreses que contribueixen al bé comú (mitjançant accés a crèdits a baix interès, exempcions fiscals, etc.), enfront d'aquelles que només serveixen per enriquir els seus propietaris, sense aportar res a la societat. Com diu Christian Felber: 'Avui una empresa pot ser reeixida agreujant els problemes socials i ecològics (....) i trepitjant els drets humans, emprant mà d'obra infantil, desviant els seus beneficis a paradisos fiscals o pressionant mitjançant lobbies per promoure lleis que vagin en benefici propi'.

El discurs de Christian Felber em sembla tan encertat com a la vegada inabastable. Hem de creure que les grans fortunes es conformaran a no pressionar pels seus interessos? Un cop brutal de 'realisme' el donava fa pocs dies la notícia:


sobre el tràfic il.legal de ciutadans asiàtics, als quals se'ls donaven passaports falsos a canvi d'un deute d'entre 40.000 i 50.000 euros. Aquestes pobres persones, per sortir d'una situació de penúria, acabaven en una de pitjor, per benefici sempre d'altres.

I és que, a no ser que estiguem cecs, no podem deixar de veure una gran veritat: quin és el negoci més lucratiu? Doncs òbviament l'esclavitud, en qualsevol de les seves formes. L'esclavitud dels que treballen en tallers insalubres a canvi de sous irrisoris. L'esclavitud dels que, a sobre de treballar en condicions pèssimes, tenen deutes. Per desgràcia, la majoria de negocis més lucratius no tenen res a veure amb el bé comú. Descobrir això és, simplement, descobrir la sopa d'all.
Foto: Tomàs Abella. Intermón.
Font: Revista Fusión

Només hi ha una arma per acabar amb tot això. Es diu consciència col.lectiva. Els tallers com el que va ensorrar-se recentment a Bangladesh només poden desaparèixer el dia que ens faci fàstic consumir productes que porten la sospita d'esclavitud.

La humanitat no està perduda. Ha avançat al llarg dels segles, i seguirà avançant en la bona direcció, si tots creiem que podem i ens hi posem.

L'Economia del bé comú és una proposta basada en persones lliures que cooperen. L'economia que ens envolta està basada en l'explotació del feble per fer el ric més ric. Està basada en teories neo-liberals, que dia a dia no mostren la seva eficàcia sinó en destruir la classe mitjana i separar el món en uns pocs rics cada cop més rics i 'la resta' empobrida i esclavitzada. La dignitat humana exigeix avançar cap a societats cohesionades, no polaritzades, enfocades en el bé de tots i en els oblidats valors de l'Humanisme. L'home, és home en tant viu d'acord amb aquests valors i els defensa. Si no, què som? 


9 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb el teu post!
    Però jo sempre intento tenir una paraula en ment: esperança, tot i que a vegades...

    ResponElimina
  2. Hola Maus:

    Moltes gràcies pel teu comentari. Jo moltes vegades sí perdo l'esperança. Quan va passar tot allò de Bangladesh la gent va seguir comprant com si res. Però també sé que som molts els que ja pensem diferent. Espero que el descontent cap al nostre sistema econòmic es vagi estenent com una taca d'oli.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. Si, lo de Bangladesh va ser molt fort. Espero que això fes canviar d'opinió a moltes persones, però també he de dir, que jo vaig assabentar-me que botigues que tenia entès que eren de comerç just, va resultar que no, perquè tenien roba a aquesta fàbrica (ara ho veig encara molt més diferent)... Actualment no sé si deu haver un llistat d'empreses ètiques... Això seria molt bo, fer públic qui té un comerç just o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he entrat a algunes d'aquestes botigues i he entrat sense comprar pq no he entés clarament quines garanties em donaven...

      Si t'interessa pots trobar info en aquesta pàgina web:

      http://www.ropalimpia.org/es/campanas/348/salarios-dignos

      Bon estiu!

      Elimina
  4. Hola Elisa:

    Me gusta mucho este concepto y creo que cuenta con una ventaja importantísima para hacerlo operativo, pues, en mi opinión, se puede instalar en la sociedad sin traumas, violencia ni fuerza, a modo de una especie de cáncer benigno que con el ejemplo de su funcionamiento fuese contagiando al resto de células del sistema. Sin más, por lo menos al principio, para empezar; aunque hubiese que acatar las obligaciones legales que el sistema actual impone que, a pesar de sus muchos vicios y perversiones, a nadie obliga a ser rico ni a comprar esto o aquello. Luego, algunos cambios estructurales, algunos, al menos, seguro que se lograban “de natural” (me encanta la expresión), automáticamente, “por añadidura”, como dice el Evangelio.

    Tarea más peliaguda me parece curar la ceguera a la que aludes, pues muchos tienen sus retinas quemadas por el deslumbramiento del oro, y encima ajeno. Mas con pedagogía, divulgación y ejemplo, seguro que la mayoría recuperaría la salud de sus ojos. ¡Vive esperanza!

    ¡Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Qué razón tienes con lo del deslumbramiento del oro... ¡y además ajeno! Estos días he releído 'La desheredada', de Galdós... He encontrado párrafos que se ajustan clavados... a nuestro momento actual, a nuestra crisis económica y política, con tanta gente intentando 'subir' y tan poco interés en 'construir'.

      Saludos!

      Elimina
    2. Esa novela no la he leído yo, pero de cuando en cuando me encuentro con textos antiguos que parecen escritos ayer. Hace poco leí una frase que me impresionó: "No existe presente ni futuro, sino pasado que se repite una y otra vez". Espero que no sea cierto.
      ¡Saludos!

      Elimina
    3. Pues es cierto. A mí me gusta mucho la literatura del siglo XIX... y creo que se debería leer más, porque veríamos que otros antes pasaron por lo que pasamos nosotros. Saludos!

      Elimina