dissabte, 20 d’octubre de 2012



CIÈNCIA, AMB MAJÚSCULES!

Antonio Bru explicant els seus resultats
Font: Internet

De tots els treballs científics que s’han fet en els darrers anys, si algun m’ha impactat especialment és la recerca del Dr. Antonio Bru (professor de matemàtica aplicada a la Complutense de Madrid) sobre el creixement tumoral.

Fa prop de 20 anys, el Dr. Bru va començar a estudiar matemàticament  la rugositat de la vora de tumors sòlids, fent servir el que anomenem geometria fractal . La geometria fractal, ‘grosso modo’, és una eina que ens permet estudiar la geometria d’objectes que no són ‘llissos’ (esferes, cons, cubs,…) sinó objectes que tenen superfícies més complexes, com es troba freqüentment a la natura.

Els núvols no són esferes, les muntanyes no són  cons,
les costes no són cercles, i les escorces dels arbres 
no són llises, ni els llamps viatgen en una línia recta 
(B. Mandelbrot). Font. Internet

El Dr. Bru i el seu equip van trobar que, sorprenentment, el comportament fractal (la ‘rugositat’) d’aquests tumors tenia moltes similituds per tots els tumors estudiats, la qual cosa havia de correspondre a un patró comú de creixement (podeu trobar aquests resultats en l’article de Bru et al.: Super-Rough Dynamics on Tumor Growth, Physical Review Letters, 1998).

Avui en dia, l’any 2012, cal preguntar-se si ens hem beneficiat d’aquesta recerca. O si no. Si hem posat tots els mitjans per estudiar les raons d’aquest patró de creixement. O si no. Si hem tret tot el suc d’aquest coneixement per atacar aquesta malaltia. O si no.

Malahuradament la resposta es no. El Dr. Bru i el seu equip van proposar una teoria sobre les raons d’aquest creixement i van proposar eines terapèutiques, però avui en dia res d’això no ha pogut tirar endavant.

Qualsevol que busqui ‘Antonio Bru’ per Internet trobarà fàcilment tota mena de critiques a la seva línia de recerca. Però jo, com a matemàtica, encara estic esperant la única que em convenceria: és a dir, que el seu estudi fractal era erroni. Per què si no és així, si realment ningú qüestiona aquest comportament fractal, a què estem esperant per posar-hi mitjans per investigar en aquesta línia? Per què no estem aprofitant aquest nou coneixement?

L’any 1928, un investigador anomenat Alexander Fleming va veure que un dels seus cultius de laboratori havia estat contaminat per un fong, i que al voltant d’aquest fong no creixien bacteris. Podia no haver prestat gaire atenció i haver-se limitat a llençar el cultiu, però va fer el que fa un gran científic: prendre nota d’aquest nou coneixement i buscar el per què. I gràcies a això, avui en dia tenim la penicil.lina.

La Ciència, en majúscules, no ho oblidem mai, no la fan els grans laboratoris ni els grans mitjans. La fan les idees, la  curiositat i la   dedicació. És gràcies a aquestes qualitats humanes, esencialment, que tenim els avenços que ens han anat arribant en totes les àrees del coneixement. Avui en dia tenim massa confiança en els mitjans i la tecnologia i poca en les persones i les idees. El paper dels grans mitjans ve després del de les idees, i és i ha de ser el de donar suport a que aquestes tirin endavant i poguem treure’n tot el suc. Evidentment, van caler grans mitjans per portar la penicil.lina al seu ús com a medicament. Sense ells, aquest gran descobriment no hauria trascendit, no n’hauríem tret  profit.

En una discussió científica només hi ha una actitud útil, i és la de cercar la veritat. Centrar-nos en els possibles punts febles d'una teoria no ens aportarà coneixement. El que ens cal és un debat on destriem la veritat. I si deduïm que tenim qualsevol nova veritat sobre aquesta terrible malaltia (com ara les propietats fractals d’un tumor sólid), el pas lògic següent -jo no en veg cap altre-serà seguir treient-li el suc a aquesta  nova informació i impulsar aquestes investigacions, de manera que en poguem treure tot el profit possible.

4 comentaris:

  1. Así que el estudio no es erróneo, se hacen propuestas terapéuticas (pasar a la acción) ¿Y no se hace nada? ¿Ahí se queda todo? ¿Se derrocha el esfuerzo y el trabajo? No debería sorprenderme dado dónde estamos, pero me parece un escándalo.
    Estoy a años luz de tu conocimiento, pero creo que identificas muy bien dónde está la raíz de la ciencia, “con mayúsculas”. Parece que el derroche en medios, máquinas y tecnología es una nuevo becerro de oro al que se adora dando la espalda a la verdadera raíz del saber que tan sencillamente muestras.
    Gracias, Elisa, es muy interesante lo que cuentas y la sencillez con que lo haces creo que es muy poco común.
    Bona nit! ¡Saludos!

    ResponElimina
  2. Pues sí, Esteban. Como matemática es muy fustrante que el resultado más bonito (y útil) que he visto nunca está... pues allí en el cajón. Espero poder llegar a ver cómo sale a la luz. Ese día, desde luego, brindaré con el mejor cava que encuentre.
    Creo que cada uno de nosotros tenemos nuestra parte de responsabilidad en que las cosas, ciencia incluida, vayan en la correcta dirección. En efecto, todas las personas tenemos el derecho pero me atrevo a decir que el deber de formarnos tanto como nos sea posible y de tener espíritu crítico. Creo que buen científico es capaz de explicar sus resultados a un nivel básico a una población con una formación (de nivel de ESO) sólida y rigurosa. Claro, es más cómodo no formarnos, vivir enganchados a la red o a la TV y dejar las cosas 'más complicadas' en manos de expertos. Cada vez vemos la ciencia, o la economía, como algo más lejano, algo que se hace lejos, en instituciones con muchos medios, vemos la investigación como algo 'inaccesible' cuando la población tiene derecho-y creo que el deber- de saber por dónde van las cosas.
    Desde este blog he querido poner mi grano de arena, diciendo lo que como matemática siempre he dicho: que esta investigación me parece basada en algo muy sólido y coherente(a parte de muy innovador y bonito). Hay por tanto motivos más que suficientes para que se apoye esta línea de investigación.
    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voto porque se cumplan tus nobles deseos, celebro que pienses que la ciencia (y cualquier concepto complejo) puede y debe hacerse entender a nivel básico, estoy plenamente de acuerdo en que todos tenemos nuestra particular cuota de responsabilidad en el afán de crecer constantemente en nuestra capacidad de aprendizaje y conocimiento y, por favor, cuando llegue el momento de ese brindis házmelo saber, para participar de él.
      Bona nit! ¡Saludos

      Elimina
  3. !Ya lo creo que te lo haré saber!! !Saludos!

    ResponElimina