EL NOSTRE HEROI
Tots portem un heroi dins. No és un altre que la persona que de petits volíem ser. Tots els nens, en una versió o una altra, han volgut ser herois: han somniat ser bombers, policies, metges, o directament 'Superman'. La meitat de les pel.lícules que veiem o de les llegendes que ens han arribat són èpiques, i en elles apareix el 'superheroi' que aconsegueix salvar la gent que l'envolta. Aquest superheroi pot ser Sant Jordi, Spiderman o el popular Hiro Nakamura de la sèrie Heroes, qui en la seva vida rutinària a l'oficina descobreix que té el poder de parar el temps i acaba enfrontant-se, katana en mà, al terrible dolent de la sèrie, en Sylar.
 |
Hiro Nakamura. L'oficinista que descobreix que pot
parar el temps. Font: Internet. |
El personatge de Hiro Nakamura és molt popular perquè és fàcil reflectir-se en ell. Una vida rutinària, la sensació de que (com li diu al seu pare) la seva feina a l'empresa no és 'rellevant', de que no dóna tot el que podria donar de sí... per convertir-se, no sense molts entrebancs i molt d'esforç, en un gran superheroi.
Cadascú té a dins un superheroi. I també un traïdor. I també un covard i també moltes altres coses, però evidentment som feliços quan treiem el millor de nosaltres mateixos, quan treiem el nostre heroi.
L'heroi pot tenir moltes cares: des del professor que canvia la vida d'un adol.lescent al bomber que participa en un rescat passant per moltes altres cares. Però s'és un heroi quan sentim que donem tot el millor de nosaltres i ho donem sense esperar res a canvi.
Quan era petita una tieta meva em va regalar un llibre que es titulava 'Los Grandes Amigos de los Niños'. Era una col.lecció llarguíssima de personatges famosos de la història: desde Marie Curie a Joan XXIII passant per Alexandre Magne, Abraham Lincoln i molts d'altres. De tots aquests se'm van gravar tres per sempre: Louis Pasteur, Alexander Fleming i Albert Sabin. Per què? Potser per què per aquella època, en què era considerada una 'empollona' que no destacava en esports, les vides d'aquests investigadors en microbiologia m'ensenyaven que era possible ser un heroi, un gran heroi, fent servir el que a mi em funcionava millor: 'el coco'. Certament, el descobriment de les vacunes i el dels antibiòtics són una de les pàgines més èpiques, no només de la Història de la Ciència de sinó també de la Història de la Humanitat. Jenner, Pasteur, Fleming, Sabin... han salvat més vides, des del seu laboratori, de les que podria salvar qualsevol 'superheroi' imaginable.
Albert Sabin, un dels meus grans herois
d'infantesa. Descobridor de la vacuna oral
de la poliomelitis. Va declinar beneficiar-se'n
econòmicament. Font: Internet
Aquests dies de vacances van bé per rellegir biografies. Pels adol.lescents ho trobo altament recomanable. Han de tenir models de la vida real. Models que ens recordin, enmig d'un relativisme moral terrible, és possible i fantàstic viure una vida d'acord a grans valors universals.
Un d'aquests models reals el trobem en Edward Jenner, nascut el 1749 a Anglaterra. El seu nom potser no us sona de res, però segurament li deveu la vida. Aquest metge rural anglès va ser el descobridor de la primera vacuna, la vacuna antivariòlica.
Abans del descobriment de Jenner la verola era una malaltia amb una alta incidència i amb una elevada mortandad. A més a més, en els malats que sobrevivien les pústules deixaven cicatrius que en un altíssim percentatge deixaven horribles desfiguracions de per vida.
 |
| Edward Jenner aplicant la vacunació |
Jenner es va fixar en una creença popular. Les lleteres, en contacte amb vaques, acostumaven a agafar una malaltia semblant a la verola però benigna (la verola de les vaques). La creença popular era que aquesta verola de les vaques les protegia de patir la verola humana. Efectivament, les lleteres rarament tenien la cara desfigurada per la verola.
Jenner va desenvolupar la primera vacuna a partir d'aquestes observacions. Malgrat un moviment inicial de rebuig, els resultats inqüestionables de la seva vacunació va donar-li el suport institucional i la pràctica de la vacunació contra la verola es va entendre ràpidament. Actualment, la verola es considera eradicada des del 1977.
Quan li van oferir establir-se a Londres i enriquir-se, Jenner va dir:
'ara que camino a l'ocàs, no és un regal per a mi oferir-me com objecte de fortuna i de fama'. Va seguir treballant de metge a la seva localitat natal, vacunant gratuïtament. Un exemple, un heroi real en qui inspirar-nos. I a qui tots devem molt, possiblement la nostra pròpia vida.
