ELS VALORS QUE ENS DEFINEIXEN
 |
| Erasme de Rotterdam: figura clau de l'Humanisme. Font: Internet |
Si un extraterrestre llegís les legislacions dels països occidentals segurament deduiria que el nostre valor fonamental és la vida humana, i que la seva dignitat i el dret a bens bàsics com la sanitat i l'educació formen la columna vertebral del nostre sistema de valors.
Però si aquest extraterrestre vingués a visitar-nos tindria certs dubtes que això fos cert, i potser acabaria deduint que els nostres valors fonamentals no giren al voltant de la dignitat de les persones, sinó de la propietat privada i el (suposat) dret a poder enriquir-se sense límit.
Si la dignitat i la vida fossin el centre de la nostra actuació, les polítiques econòmiques serien molt diferents. Actualment molts nens del nostre entorn estan completament desemparats, sense cap llei que protegeixi alguns dels seus drets més fonamentals, la qual cosa condiciona totalment el seu futur. Una societat que tingués la dignitat humana en el centre de la seva actuació mai no permetria aquest extrem. Més encara quan no és cert que 'no hi ha diners', sinó simplement que la riquesa està concentrada en poques mans. Una societat basada en els valors de l'humanisme només veuria com a sortida a la crisi una sortida on en sortim tots. Augmentar les desigualtats com fins ara no és sortir de la crisi, és enfonsar-se en un sistema injust que arrossega i destrueix els valors fonamentals de l'humanisme, que llença per la finestra l'opció de construir una societat solidària i que es rebaixa fins servir 'valors' totalment diferents. I què en som si no tenim com a eix central de la nostra actuació el benestar de les persones? En què ens convertim?
Us deixo amb un text... del segle XVI. Pertany al llibre Utopia, escrit el 1516 per l'humanista anglès Thomas More:
"Així, quan miro aquestes repúbliques que avui dia floreixen per tot arreu, no veig en elles - Déu em perdoni! - Sinó la conjura dels rics per procurar les seves pròpies comoditats en nom de la república. Imaginen i inventen tota mena d'artificis per a conservar, sense por a perdre-les, totes les coses que s'han apropiat amb males arts, i també per abusar dels pobres pagant-los pel seu treball tan poc diners com poden. i quan els rics han decretat que aquestes invencions es porten a efecte en benefici de la comunitat, és a dir, també dels pobres, de seguida es converteixen en lleis. "
